Mil dos-cents setanta. Aquest és el nombre d'assalariats de la construcció que van perdre la feina entre els mesos de setembre del 2010 i del 2011.

El sector continua en caiguda lliure. En moments puntuals s'havia arribat, l'any 2005, a superar els set mil treballadors. Les perspectives per a l'any vinent apunten que no hi haurà un canvi en la tendència. L'obra privada segueix sota mínims. Els comuns no reben projectes. És impossible establir, a hores d'ara, quina és la xifra de pisos buits. Segons les dades dels comptadors de llum es podria estar al voltant dels deu mil. És un paquet massa gran.

El mercat recull operacions amb comptagotes i sense una profunda reestructuració econòmica difícilment la roda tornarà a girar. S'ha de fer front a dos greus problemes que han quedat en l'aire. D'entrada, el preu dels habitatges no ha absorbit la devaluació que es deriva de l'excés d'oferta i l'escassedat de demanda. El cost per metre quadrat continua sent irreal. Mentre que al mercat de lloguer ha tingut lloc un descens de preus general, en la compra la major part dels propietaris opta per aguantar esperant el miracle de la revalorització. Sense acceptar que en bona part de les operacions s'ha de produir un quitament sensible no es podrà reiniciar el gir de la roda. Una petitíssima part de la població concentra moltes propietats. I de moment es mantenen sense vendre. La banca nacional té una exposició al totxo molt menor que a Espanya. Però a més, ha apostat, per la renegociació de crèdits per evitar així haver d'executar promotors i haver d'assumir importants quantitats d'obra nova sense vendre. Amb el manteniment de preus irreals la venda seguirà aturada. Les entitats financeres tampoc donen crèdits assumibles perquè obliguen a entregar garanties similars a la quantitat demanada. L'única esperança era el sector públic. El Govern, però, no ha tingut més remei que reduir en uns 20 milions d'euros la partida d'inversió. L'obra pública per a l'any vinent serà força més minsa que la d'enguany. Possiblement ha arribat el moment que les administracions públiques i el sector de la construcció creïn una taula per definir un pla de xoc que aturi el dessagnament mes a mes dels llocs de treball del sector.

diariandorra.ad