"La manca de finançament és un fre per a la construcció"

Ha assumit la presidència de l'Acoda en un moment crític i reclama més inversió pública per superar-lo.

Les empreses d'obra pública estan patint més la crisi?

Cadascú en la seva parcel·la està patint molt: des de qui té dos treballadors, que es dedica a reformes, a coses petitones, fins a les més grans. Patim tots, i quan les coses funcionen, funcionem tots. Ara la corda comença arrosegar-nos a tots, uns han començat abans, uns altres després però ara la corda ens comença a escanyar a tots. Estem pràcticament tots a l'UCI.

Les empreses que estan aguantant les plantilles confien en una revifada ràpida?

Sí. Moltes tenen una plantilla important i antiga, i d'alguna manera tenen una part immobilitzada, que són les indemnitzacions que haurien de pagar al personal, i això a l'empresari el frena molt, perquè si ha de reduir, probablement li costi més que continuar, i està fent un esforç continuant en el dia a dia, assumint el cost del funcionament de l'empresa, quan realment no està donant moltes vegades producció i sí costos. Fa poc sortia en un article al Diari que moltes empreses, per intentar aguantar, acaben abocades a la fallida, perquè la situació és la quina és.

Hi pot haver fusions per superar la situació?

Una d'important va ser la del Grup Heracles, però penso que no n'hi haurà més. Les empreses estem per sumar el que no tenim, però pel que fa a les grans o mitjanes, penso que serà complicat, pel tarannà del país; el que faran serà reduir i algunes, canviar d'horitzó. Si estan en la construcció només, doncs dedicar-se a serveis o a internacionalitzar-se, les que puguin.

Sortir a fora és una aposta complicada per com estan els veïns, cal anar més lluny?

Està tot molt trencat. El 2010 ja hi va haver alguna empresa del país que va anar a treballar a Angola, encara n'hi ha algunes a l'Àfrica, alguna al Gabon. Però no se'n sap el resultat, i les estructures estan donades més per treballar al país que no pas a fora. I no és fàcil, per la seguretat jurídica i les polítiques d'Estat, els acords de no doble imposició no estan... Creiem que amb l'obertura hi haurà un pulmó, però les grans empreses de fora que puguin venir al país ja hi són. I marxar nosaltres a fora..., sí que hi haurà puntualment alguna empresa, però no ho creuria gaire.

Anar a l'estranger requereix una gran inversió?

És un gran risc, la maquinària, les infraestructures... i cada país té una idiosincràsia, cadascú fixa uns requisits. Crec que és molt més fàcil per als de fora venir aquí que per a nosaltres sortir, perquè hi ha moltes barreres, sobretot no ser a la UE. Nosaltres tenim la duana i la resta de països d'Europa no en tenen.

No esperen gaire arribada d'empreses per l'obertura?

Competència del sector, no. Serà més per al vessant dels serveis, més que en el pla productiu; per fabricar necessites un gran espai per poder-te moure. Sí que hi haurà distribució però no producció. I quant a construcció, a Andorra estem molt preparats per afrontar qualsevol obra que pugui sortir al país. Vam créixer molt en infraestructures de construcció i qualsevol forà ens té força ben puntuats. Estem molt ben preparats, amb el nostre know how se'ns pot posar al da­vant qualsevol empresa forana.

Amb la reducció de la inversió d'obra pública a 20 milions, on és la feina?

Els 20 milions caldrà identificar-los, perquè de producció seran uns 8; la resta ja estan destinats a projectes i a plurianuals. Encara no hem vist licitacions, tret de la concessió administrativa de l'aeroport, que és un cas atípic. De tota manera, és poquíssim; l'any passat ja va ser poc, molt poc, i esperàvem que el 2012, pel fet de tenir pressupost dedicarien alguna cosa més a inversió, però lamentablement no hi ha diners segons manifesta el Govern, i serà poquíssim. I cal pensar que els comuns no invertiran res, fan l'imprescindible. A més, intenten canviar la Llei de transferències per dedicar el que havien d'invertir a cobrir despeses de funcionament. És a dir, que no hi ha gaires esperances.

Els canvis en la Llei del sòl han desbloquejat projectes. Hi ha iniciativa privada en marxa?

Des de l'Acoda encara no l'hem viscut, s'han desbloquejat però hi ha una aturada dins l'aturada general. Algun projecte sí que es podria fer, però hi ha un fre i l'identifiquem per manca de finançament, perquè la part financera no hi ajuda gens, no està gaire per la labor. Hi ha una promoció, que és la de la Querola, que fa un grup empresarial del país i s'engegarà, és una obra important. S'ha parlat de la urbanització que es vol fer a Encamp, però se'n parla, només se'n parla. Són temps difícils per emprendre projectes. No plorem per plorar, és la realitat, està molt malament tot. La construcció era un motor del país i del Govern, donava molta vida i el fet que ara falli aquesta pota fa anar coixa molta gent.

Els constructors troben finançament quan el busquen?

Tenim el mateix problema que els promotors. Tot el que sigui inversió en obra, la banca s'ho mira amb un prisma bastant prim, les garanties que demana són molt importants, i tenim les dificultats dels promotors per tenir finançament. No crec que en tinguin ells més o nosaltres més.

La falta de crèdit és un fre perquè vostés tirin endavant?

Evidentment. Hi ha empreses que han recorregut al crèdit i ara estan tenint dificultats per poder-los renovar. Això vol dir que la banca s'està retirant d'aquesta àrea de finançament.

Mentre no es venguin els pisos que hi ha en estoc el sector no podrà tirar endavant?

Un bon indicador seria crear optimisme. Si la banca identifica que el sector immobiliari tira, obrirà l'aixeta, el promotor que té un projecte el tirarà endavant, la construcció treballarà i la gent tindrà un crèdit per comprar-se un cotxe, però en aquests moments la pota principal està fallant i tot l'entorn està fallant.

La culpa és de la banca?

Els bancs fan la seva feina i nosaltres hem de fer la nostra. La banca està recollint molt paquet immobiliari, aquí i arreu del món; si dóna un crèdit el vol cobrar i ha concedit moltes hipoteques i no les hi han tornat. La filosofia bancària la pots veure des de fora des d'un altre punt de vista, però és evident que dóna crèdits per al que funciona i si no, es retira, com qualsevol negoci. I ara comprometre's amb el nostre sector, si no tira, és complicat.

Confien en les noves residències passives com a impuls?

Tot i augmentar els criteris de solvència amb la compra d'un actiu immobiliari d'alt standing, creiem que simplificar la consideració de resident passiu afavorirà la dinamització en la compravenda d'aquests actius, tot i que Andorra ha de ser activa per cercar aquests residents.

 

font: diariandorra.ad