El sector valora positivament els canvis a la Llei del sòl però afegeix que els efectes no es poden quantificar i s'hauran de veure els mesos vinents.

La patronal de la construcció va reiterar ahir que totes les accions que es tirin endavant per ajudar a la reactivació de la construcció són benvingudes.

I, per tant, que ho és que la modificació de la Llei del sòl, que els grups parlamentaris votaran el 31 de juliol vinent, incorpori finalment, en no prosperar l'esmena socialdemòcrata, la possibilitat que els comuns condonin durant un període de nou mesos la cessió obligatòria en sòl urbà consolidat, perquè s'entén que això afavorirà noves inversions. Però el gerent de l'Associació de Contractistes d'Obra (Acoda), Víctor Filloy, va deixar clar que la possible repercussió d'aquesta mesura no serà imminent, que s'haurà de constatar en el decurs dels propers mesos, quan es pugui valorar si la tendència actual –que continua en una destrucció diària d'entre dos i tres llocs de treball– ha anat a la baixa.

El conseller demòcrata i vicepresident de la comissió legislativa de Política Territorial, Aleix Varela, va manifestar dimarts que aquesta modificació en particular permetia salvar un grapat de llocs de treball que estaven en perill abans de les vacances d'estiu, per a les quals queden tot just quinze dies. Filloy va indicar que predir això era "agosarat" perquè, a més, va manifestar que els acomiadaments són un degoteig que depèn de moltes variables. "Potser un empresari n'acomiada deu però un altre en contracta cinc perquè li ha sortit la construcció d'un xalet", va manifestar. Filloy va assenyalar que no tenia coneixement que es preveiés un nombre important de comiats tot just coincidint amb les vacances, perquè va insistir que "és un comptagotes i no es pot dir que després de les vacances d'estiu la meitat no tornaran".

Voldrien un consens

La modificació de la Llei del sòl permet als comuns condonar la cessió urbanística, però és cada corporació qui prendrà la decisió. Per tant, no vol dir que totes les corporacions parroquials decideixin suprimir-la. Filloy va assenyalar que els hauria agradat que els comuns subscrivissin una decisió "consensuada" però les administracions comunals, en principi, decidiran separadament. Algunes, com Andorra la Vella i Canillo, sí que van anunciar que condonarien la cessió, però altres no ho tenen tan clar.

El gerent de l'Acoda va insistir que es podrà valorar l'impacte real de la mesura d'aquí a final d'any amb la tendència dels llocs de treball i també de la superfície de construcció autoritzada. Si aquesta comença a pujar i si la destrucció de feina es modera voldrà dir que hi ha hagut impacte positiu. Sigui quin sigui el resultat, Filloy també va voler deixar clar que el que segur que seria pitjor és que no es fes res per mirar de redreçar el negoci.

ELS GRUPS PARLAMENTARIS, "RECEPTIUS" A LA LLEI DE MOROSITAT

El gerent de l'Acoda també va insistir que la reactivació passa per un paquet de mesures global, i va citar d'altres de les demandes que han anat desgranant els dar­rers mesos, com ara ajuts a la rehabilitació i accions contra la morositat. Filloy va recordar que s'ha creat un grup de treball amb la Cambra de Comerç, i que ja s'han fet algunes reunions i s'està avançant en una proposta que ajudi que el problema dels impagaments no ofegui encara més un sector que pateix tantes complicacions. Tanmateix, va indicar que s'ha tractar la qüestió amb els grups parlamentaris i que "estan receptius" per tirar endavant una llei de morositat.

Entre les propostes que subscriuen la Cambra i els constructors hi ha que la legislació vagi acompanyada d'un registre de morosos. L'opció ja s'ha plantejat a l'Agència de Protecció de Dades (APDA), que ja va avançar que no veu problemes si és que respecta escrupolosament el que diu la norma: que ha d'estar ben justificat el deute i que qui hi surt ho ha de saber, entre d'altres condicions.