S’acaba l’any i toca fer balanç, és el moment de fer un cop d’ull enrere i analitzar què ha passat i què s’ha fet durant l’any que es deixa enrere. I també és hora de mirar cap al futur i fixar-se objectius i reptes a superar. Quan ara el sector de la construcció mira enrere veu que ha superat un gran abisme, ha aconseguit aturar la pèrdua de treballadors i l’obra pública pràcticament es manté amb el pressupost del 2016. Això hauria de donar una mica d’aire, és una llum d’esperança. Però a la vegada, ha continuat caient l’obra privada, i les previsions per a l’any vinent apunten a un manteniment de la tendència a la baixa, el que no ajuda a l’optimisme.

Els constructors no estan rebent peticions de pressupost per part de privats, segons ha explicat el gerent de l’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra (ACODA), Víctor Filloy. De la mateixa manera, al Ministeri d’Ordenament Territorial han arribat un 29% menys de projectes privats durant aquest 2015. Això, a la pràctica es tradueix en què no hi ha previsió de feina en un futur immediat, doncs si no es generen pressupostos, tampoc es poden aprovar, i molt menys executar-los. O sigui, que hi ha “cert pessimisme”, en el sector de la construcció pel què fa referència a l’obra privada.

En contraposició, la inversió en obra pública, vist el pressupost del 2016, es manté més o menys estable al voltant dels 42 milions d’euros. El que sí que hi ha és un canvi en el tipus d’inversió, disminueix la inversió en eixamples i rotondes –bona part de la qual ja s’ha fet els anys precedents- i augmenta la destinada al manteniment de carreteres i nous edificis públics. A més, apareixen nous tipus d’actuacions, com són les millores paisatgístiques o per millorar l’eficiència energètica. Les principals obres a adjudicar per a l’any que entra són: la Nova Seu de la Justícia, un recinte multifuncional de gran capacitat, l’embelliment de l’entorn fronterer del Pas de la Casa, l’estació nacional d’autobusos, així com alguns eixamples de carreteres, protecció en rius i torrents, i obres de rehabilitació de centres escolars i protecció de caiguda de blocs rocosos. També hi haurà una partida per a l’Heliport i la concessió administrativa per al Centre de recuperació en alçada a Sud Ràdio. Aquestes futures obres, juntament a l’estabilització del nombre d’assalariats entorn els 2.700 treballadors, aporten llum al sector.

Però el balanç de l’any o els reptes del futur no es limiten a avaluar els pressupostos de l’Estat. Hi ha altres polítiques que s’han dut a terme i que influeixen o han d’influir en el sector de la construcció. Un exemple és el nou reglament de la construcció. Aquest té quatre objectius: millorar l’eficiència energètica dels edificis, fomentar les energies renovables, garantir el desplegament del vehicle elèctric i garantir l’eficiència ambiental. Per aquests es preveuen un seguit de mesures que més o menys directament influeixen a la construcció. Així, es preveu la possibilitat d’incrementar l’envolupant exterior dels edificis fins a 35 centímetres –exceptuant les plantes baixes- i superar l’alçada màxima en fins a 1,5 metres, i per agilitar els tràmits, es consideren obres menors els treballs de recrescuts sobre façanes existents si no s’altera l’estructura de l’edifici. Per aquest nou reglament, les noves construccions hauran de produir, com a mínim, el 40% de la producció d’aigua calenta sanitària mitjançant energies renovables i s’hi haurà preveure un punt de càrrega lenta per a cada plaça d’aparcament. També en aparcaments públics, s’haurà d’anar introduint places amb punts de càrrega. La nova norma també obliga a disposar de xarxa separativa d’aigües pluvials i residuals i un sistema d’aprofitament de les primeres i a la creació d’espais per a la recollida selectiva de residus. S’aprofita també per prohibir explícitament l’ús d’amiant.

Aquest nou reglament es rep amb satisfacció per part de l’ACODA, doncs l’aposta per l’eficiència energètica “va en la línia del que sempre ha cregut l’associació”, recorda el seu gerent, que afegeix que aquesta no és una aposta interessada, “no és una qüestió d’impuls al sector, sinó d’estalvi com a país, per ser més eficients i competitius, és un impuls a l’economia del país en general”.

L’any nou ve farcit de reptes. El principal serà mantenir, sinó augmentar, el volum de negoci i el nombre de treballadors. Però també tractar amb els comuns les qüestions de la cessió de sòl obligatòria o “l’intrusisme” que el sector entén que fan les administracions en contractar a través del programa de treball temporal en benefici de la col·lectivitat per realitzar obres. Filloy justifica que les empreses podrien contractar el personal si tinguessin feina, i ja que els comuns “no treuen obra, que tampoc facin la competència”, demana. De la mateixa manera, es reclama una rebaixa del percentatge de cessió del sòl per “intentar facilitar i animar” els privats a realitzar obres, i davant les reticències expressades des dels comuns, Filloy respon que “ara tampoc estan ingressant res”, llavors “què hi perden?”, pregunta.

Un altre dels reptes, que no serà només del sector de la construcció –encara que hagi estat l’ACODA qui l’hagi posat damunt la taula- sinó del país en general, serà el relatiu a la contractació pública, que es divideix en dos: d’una banda, adaptar la llei a la nova directiva europea, que simplifica i flexibilitza els procediments i prioritza la qualitat per sobre del preu, a part d’implementar mesures per evitar conflictes d’interessos, favoritismes i corrupció, entre d’altres; i de l’altra banda, vetllar perquè les societats de capital públic siguin transparents en les contractacions –ja que queden al marge de la llei de contractació pública, que és l’eina que garanteix la transparència- i fer que “com a mínim els seus consells d’administració aprovin per unanimitat uns codis de bones pràctiques en matèria de contractació que vagin en la línia de la llei de contractació pública”.

ARTDEVIURE.COM