La meitat dels llocs de treball que s'han destruït al país en quatre anys pertanyien al sector, un dels que ha patit més la crisi

Els indicadors econòmics continuen anant contra la construcció. El 2010 va ser un any força negatiu per aquestes empreses, que van continuar patint la forta destrucció de llocs de treball derivada de la crisi.

Segons dades recollides per l'Associació de Contractistes d'Obra (Acoda), el sector ha perdut 2.000 treballadors des del 2007. Només en el darrer exercici, el 2010, ja se'n van haver de destruir més de 600. Si s'observa l'evolució total dels assalariats en el mateix període, es pot comprovar que un de cada dos llocs de feina que s'han destruït eren, justament, de la branca de la construcció, ja que globalment van desaparèixer 4.000 assalariats. L'any 2006 va ser el darrer que hi va haver un increment del nombre de persones que treballaven a les obres respecte de l'exercici anterior, i a partir d'aleshores, cada exercici ha significat una pèrdua constant de llocs de feina. La campanya del 2010 ha estat especialment negativa, la pitjor, i ha deixat el sector amb menys de 4.500 professionals. Des de l'Acoda, però, no auguren una millora de la situació. El gerent del col·lectiu, Víctor Filloy, va comentar que aquest any les perspectives no preveuen en cap cas una remuntada i que "hi ha molts empresaris del sector que quan arribi l'estiu es quedaran sense obres per executar". Va insistir que la majoria de negocis han treballat fins ara amb l'objectiu d'aguantar les plantilles, i tot i així el degoteig de llocs de treball ha estat constant. "Si la construcció no pot fer treball, és molt més difícil aguantar la plantilla, si la tens parada", va indicar. En vista del panorama, considera que els empresaris hauran de buscar "altre sortides" i "nous segments" per reinventar-se. De fet, ja no es compta amb l'obra pública, que havia arribat a deixar els preus molt per sota del mercat. L'Acoda "és conscient que no hi ha diners" a les arques públiques.

Catorze recol·locacions

El Govern ja va intentar engegar un programa per recuperar les persones que havien perdut la feina com a constructors, i mirar de reubicar-los en altres sectors econòmics, però no va funcionar com s'esperava. Després de sis mesos en marxa, només va aconseguir generar catorze llocs de treball. Molt poques empreses s'hi van interessar, en part, perquè el Consell General va rebutjar un dels crèdits extraordinaris que l'executiu havia destinat a activar la iniciativa. La pèrdua de llocs de treball ha revertit directament en el número d'empreses del sector. Segons dades de l'Acoda, durant el 2010 un total de 64 es van veure obligades a tancar. L'any passat el balanç va quedar en negatiu, ja que mentre es van poder obrir 53 nous negocis, se'n van tancar 11. El col·lectiu es mostra força preocupat per aquestes dades, ja que se sumen tres exercicis consecutius amb una pèrdua constant d'empreses i llocs de treball. Així, per exemple, el balanç final del 2009 va ser de 6 establiments menys, amb 72 baixes i 66 altes. Si ens remuntem fins al 2008, van ser 13 les constructores que es van perdre al Principat, amb un balanç negatiu, amb 52 tancaments i només 39 altes. En l'actualitat, hi ha un total de 837 empreses que es dediquen al sector. Víctor Filloy va assenyalar que "evidentment ens ha tocat pagar una part important de la crisi" però que ara estan començant a notar una tendència preocupant: el veritable problema és que temps enrere només cessaven els negocis més petits, mentre que ara "ho comencen a fer els més grans".

L'ACODA AGRAEIX AL GOVERN DEL PS LA "FORTA LLUITA" CONTRA L'INSTRUSISME

El gerent de l'Acoda, Víctor Filloy, va assegurar que des de l'associació que representa estaven "força satisfets" amb la lluita contra l'intrusisme que ha tirat endavant el Govern socialdemòcrata, durant els dos anys que ha ocupat el poder. Segons Filloy, fins abans de l'entrada del PS al Govern, es tractava d'un fenomen "molt comú que ens causava molts perjudicis", especialment al segment de l'Acoda que treballa en el transport de mercaderies. Segons va explicar, "en molts casos venien empreses de fora, sense cap llicència, que restaven feina a les empreses del país". Filloy es referia, sobretot, a la comissió contra l'intrusisme, un organisme que depén del ministeri de Turisme i Comerç, que ha encapçalat Claudi Benet. Fins i tot, la Cambra de Comerç va arribar a sol·licitar l'ajut dels comuns, perquè a través dels agents de circulació es controlessin aquestes possibles pràctiques. Segons l'entitat, la pràctica de l'intrusisme se salta completament l'ordenament jurídic del país, ja que viola prop d'una trentena de lleis.

font: diariandorra.ad