El sector de la construcció no acaba de tocar fons i el 2012 pot continuar la davallada que registra en els últims anys, tant pel que fa al volum de metres construïts com al nombre de treballadors.

Si fins ara la majoria dels afectats pels acomiadaments eren residents amb pocs anys a Andorra, molts dels quals han decidit tornar al seu país, ara seran sobretot andorrans o persones amb més de 20 anys de residència. "El problema que tenim ara és que no veiem internament un futur clar del sector en aquests moments, i és el que ens inquieta", explica Víctor Filloy, gerent de l'Associació de Contractistes d'Obres d'Andorra (Acoda).

Pel que fa a l'obra privada i la rehabilitació, els constructors consideren que l'administració no dóna prou facilitats als propietaris per realitzar-les, raó per la qual demanen una simplificació dels tràmits obligatoris que s'han de seguir. D'altra banda, el projecte de pressupost per a l'any vinent pràcticament no preveu la concessió d'obra pública. Això significa, segons Filloy, "que moltes empreses dedicades a l'obra pública hauran de tancar i que d'altres hauran de reduir les seves plantilles. Tancar una empresa es pot ferd'avui per demà, però obrir-la costa molts anys". Així doncs, el perill és que, quan hi hagi de nou obra pública al país, no existeixin empreses andorranes capaces de portar-les a terme.

Molt poca obra pública

El pressupost per a l'any vinent preveu invertir uns 12 milions en obra pública, dels quals uns set estaran dedicats a estudis i projectes, i tan sols al voltant de cinc es dedicaran a fer obres. L'any passat, en canvi, es va liquidar un total de 35 milions d'euros en obra pública. "Les conseqüències, malauradament, són més acomiadaments", explica Filloy. D'aquesta manera, de les 3.850 persones que treballen actualment en el sector, a finals d'any només n'hi hauria unes 2.000, al voltant d'un 48% menys, segons les previsions de l'Acoda, "si no es troben solucions". A més, segons aquesta entitat, i a partir de les dades que els ha facilitat la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), els afectats per aquests acomiadaments seran majoritàriament persones de nacionalitat andorrana o amb més de 20 anys de residència al país. I és que el 90% dels treballadors actuals del sector entren dins d'aquesta categoria. "Fins ara la gent que ha estat acomiadada ha marxat, però la que s'acomiadi ara no ho farà, perquè està arrelada al país, la qual cosa suposarà un problema social", recorda Filloy.

Durant l'exercici en curs s'han registrat gairebé dos acomiadaments cada dia en el sector, cosa que representa que s'ha passat d'uns 4.500 a uns 3.800 empleats. "Les empreses més febles seran les que més patiran i algunes desapareixeran, però les grans també hauran de reduir les plantilles. O sigui que totes estan afectades igual", recalca Filloy. "Un dia sense prendre decisions al Consell General és un dia que s'acomiaden dues persones en el sector de la construcció", emfasitza el gerent de l'Acoda. En els últims tres anys, s'han tancat 29 empreses de la construcció, mentre que la creació neta d'empreses a Andorra va ser de 24.

L'Acoda està elaborant un informe sobre la situació de la construcció per lliurar-lo al Govern, acompanyat de possibles propostes a prendre per dinamitzar aquesta activitat econòmica, com pot ser una llei òmnibus. "El sector de la construcció ha entès, i no només a Andorra, que el tipus de creixement a què estàvem acostumats ja no es repetirà mai més. Per això sap que s'ha de reorientar i adaptar als nous temps, i és el que porta fent des de fa dos anys, reduint les plantilles, professionalitzant-se i internacionalitzant-se", afirma Filloy.

El gerent de l'Acoda explica que els constructors entenen que enguany no es puguin destinar més diners a obra pública, "però el que no entenem és que la legislació vigent estigui dificultant als privats impulsar els seus projectes. En un país en què el Govern té majoria absoluta, creiem que s'haurien de fer molt més ràpidament totes les modificacions legislatives necessàries". En aquest sentit, l'Acoda considera que s'haurien de simplificar els tràmits per a la rehabilitació d'edificis i revisar la Llei del sòl, i també que s'haurien de tirar endavant grans projectes com són l'heliport, la construcció d'un casino o la nova central d'autobusos. "Porten sis anys discutint d'on sortiria el telefèric de Carroi, i per això no s'ha pogut fer el projecte", assenyala Filloy. L'entitat opina que potser seria interessant fer una llei marc òmnibus com la catalana que permeti canviar moltes lleis amb l'objectiu de revitalitzar de manera més àgil l'economia. "No veiem cap gest per dinamitzar el sector, sinó al contrari: veiem gestos per enfonsar un sector que ha estat motor de l'economia els últims 30 anys. Crec que ens hem passat de frenada passant amb tan sols 5 milions en obra pública". Pel que fa a la rehabilitació d'edificis, que pot ser "un baló d'oxígen per a les empreses petites", la taula de gremis de la construcció, en què són representades totes les activitats de la construcció, va fer una sèrie de propostes "i no hem obtingut cap resposta del Govern després de vuit mesos, i desconeixem cap a on volen anar, cosa que fa que estiguem encara més preocupats", afirma Filloy.

L'Acoda estima que el 2013 s'hauria de destinar com a mínim un 3% del PIB, és a dir, uns 30 milions d'euros, a la construcció. Els acomiadaments fets en els últims tres anys, uns 3.500, han suposat per al sector el pagament d'uns 31 milions d'euros en indemnitzacions -el cost mitjà d'acomiadar un treballador és de 9.000 euros-, la qual cosa "vol dir que les empreses s'han menjat el benefici que havien tingut en els últims anys".