Des de l'Associació, creguem que l'actual llei de Contractació Pública, es parcialment causant de la conflictivitat a l'hora de tirar endavant les obres, especialment degut entre altres raons a:

1. Cal limitar les baixes temeràries a les adjudicacions, o sigui, evitar que en una obra que licita l'Administració, s'admetin i acceptin les ofertes d'empreses que redueixen aquest preu en valors superiors al 15% ó inclús superiors com veiem avui en dia en excessius casos. Hi ha varis mecanismes a les mans de les Administracions, i que aquestes en els països que ens envolten utilitzen totes elles, i que podrien esser utilitzades a Andorra. Però sobre tot cal un canvi en la mentalitat per part dels Administradors (Govern, Comuns i parapúbliques), i evitar creure que es farà un be al país acceptant les ofertes més baixes. No hi ha cap polític ni tècnic que sigui capaç d'argumentar en contra d'aquest fet, però cal un canvi d'actituds per part dels Administradors a acceptar aquestes baixes, així com utilitzar els mecanismes que a altres països existeixen per tal de no perjudicar l'interes general.

El més barat no es sempre el més convenient, en especial quan estem decidint de comprar un be d'una vida molt llarga com una escola, un pont, o be realitzar obres que seran utilitzades durant anys. Quan qualsevol de nosaltres se'ns proposa comprar un cotxe amb un descompte del 30% del preu de mercat, ens ho pensem molt be, doncs ens sembla que aquest cotxe podria tenir alguna mancança. La construcció es el mateix, i sobre tot sabent que els costos de construir ( ferro, ma d'obra, formigó, fustes, finestres, etc) son molt semblants per a tots, i no permeten reduccions en preu del 20 o 30%. Per tant el que provoca que les administracions adjudiquin atenent al preu més baix, es que el constructor se centri en reduir els seus costos en lloc de mantenir la qualitat, provocant que en un futur les reparacions o defectes de l'obra, siguin superiors als suposats, i acabi sortint l'obra més cara del que estava previst: estalviar diners en el   curt termini suposarà gastar-ne més en un futur doncs caldrà pagar les majors reparacions. Per altra part, aquesta tendència vers el menor preu provoca una lluita en el  preu que evita la millora en la qualitat, qualitat que podria esser incentiva a través de variables de puntuació qualitativa.

2. Les obres que surtin de les Administracions han d'ésser executables, o sigui, que el contractista rebi una obra que tingui tots els permisos i requeriments necessaris per tal que aquest pugui exercir la seva tasca sense necessitat de demanar altres permisos a terceres parts per tal de poder realitzar l'obra. El constructor es responsable de construir, però no hauria de fer-se responsable de negociar i/o obtenir permisos per la propietat, menys quan aquesta es l'Administració.

3. Cal una revisió de preus efectiva tal com existeix a tots els països Europeus, així com la existència d'un índex de preus Andorranitzat, i que per tant reflecteixi els riscos en els preus d'Andorra i no d'altres països. El no tenir una revisió de preus efectiva, obliga als constructors a convertir-se en especuladors, doncs han de fer suposicions sobre els futurs preus dels actius (ferro, formigó, fusta, etc).

4. Es demana de tenir terminis de pagament ben definits i efectius. Aquesta es una molt vella demanda del sector que encara manca: les empreses han de subvencionar moltes vegades de manera indirecta les obres a les Administracions. A Europa, aquest tema que no era tant dramàtic com a Andorra ja es va regular a través de la legislació europea a la Directiva 2000/35/CEE, on al art.  3.1.d., on parla dels interessos de demora que es pagaran com a mínim 7 punts percentuals de recàrrec per sobre del tipus de referència del tipus d'interès del BCE.. Aquests pagaments no son negociables, son automàtics per part de l'Administració. Aquesta mora neix de manera automàtica una vegada ha transcorregut el període de 60 dies naturals. 

5. Cada part intervinent a l'obra, ha de tenir les seves responsabilitats ben definides i ha  d'afrontar-les i ser-ne responsable, complint amb les tasques que li son naturals en la seva feina. En general, pretenem que la direcció facultativa i la propietat no es desprenguin de les responsabilitats que li son inherents ni que les traspassi al contractista.

6. Estandarditzar els elements dels contractes que sigui possible, evitant canvis un cop la classe d'obres i directors d'obra canviïn. No te sentit que a un país petit com el nostre amb sols 8 Administracions i poques parapubliques, tinguem tantes variants de plecs de condicions com Administracions o be com a tècnics que son els que els escriuen. Caldria tenir un plec de condicions estàndard per a totes les Administracions que deixes ben clares les responsabilitats i obligacions de cadascuna de les parts, i que fos utilitzat per a tots. Facilitaria la gestió de les empreses, asseguradores i reduiria els costos al país.