El gener va tancar amb 2.909 treballadors al sector i cal remuntar-se al 1988 per trobar una xifra similar.

La construcció segueix sent el sector que més està patint les conseqüències de la crisi econòmica. I ho estan pagant especialment els treballadors que en viuen.

El Govern opta per la constructora Locubsa per tirar endavant la primera fase de les obres de l'Estadi Nacional.

El consell de ministres va decidir ahir adjudicar les obres de construcció de la primera fase de l'Estadi Nacional a la firma Locubsa per 3.779.798 euros.

La xifra supera lleugerament el pressupost inicialment estimat pel Govern (3,5 milions), però entra dins els marges de maniobra legals, segons va recordar el ministre de Finances, Jordi Cinca. El concurs ha estat molt criticat per l'Associació de Contractistes d'Obra (Acoda), que considera que el preu de la licitació era extremament baix.

El total de superfície d'obra nova autoritzada va caure durant el 2012 un 26,6%. Això, segons l'Associació de Contractistes d'Obra (Acoda), ha portat a la destrucció de més de 530 llocs de treball al sector de la construcció –només el 2012–, i conseqüentment a la descapitalització de les empreses, que han de fer front a les indemnitzacions dels acomiadats. Tot i que el Govern ja ha iniciat algunes de les mesures proposades per l'entitat per intentar aturar la caiguda d'activitat, encara falta molt per fer. És en aquest sentit que el gerent de l'Acoda, Víctor Filloy, va reclamar ahir al Govern que tregui a concurs les diferents obres pressupostades, doncs «l'esforç fet per doblar el pressupost» per obra pública no s'acaba de veure i només s'han fet els concursos per a uns quatre milions d'euros –dels 26 pressupostats–, la majoria destinats a l'Estadi Nacional.

El projecte de la Querola evita que la davallada sigui encara més forta.

La construcció segueix sota mínims i les esperances d'una recuperació en breu són mínimes.

Així ho evidencien les dades de superfície d'obra nova autoritzada durant l'any passat. Tot just 53.482 metres quadrats, que representen una caiguda del 26,6% en comparació amb el 2011. I, a més, cal tenir en compte que una bona part d'aquesta superfície correspon a un únic projecte, la urbanització de la Querola, a Ordino, sense el qual la davallada seria encara més forta.

L'Estadi Nacional segueix cobrint etapes al mateix ritme que alimenta la polèmica.

Ahir es va procedir a l'obertura pública de les ofertes presentades per les empreses de construcció que aspiraven a realitzar l'obra, i es va comprovar que cap no s'ajustava als 3,5 milions de pressupost que preveu el Govern. El sector considera que és impossible fer la instal·lació per menys de quatre milions sense perdre diners.

EDITORIAL DIARI ANDORRA 08/03/13

El Govern va equivocar-se en establir com a màxim 3,5 milions d'euros (amb IGI, 3,3) en la licitació de l'Estadi Nacional. En un moment tan delicat per a la major part de les empreses està fora de lloc posar a concurs una obra mig milió d'euros, com a poc, per sota del cost real mínim.

Els marges dels beneficis empresarials són mínims i insostenibles en molts casos.

L'empresa tradicional resisteix millor la crisi per mantenir unes estructures més sòlides.

La construcció continua sense donar mostres de recuperació en aquests dos primers mesos de l'any i segueix el degoteig d'empreses que es veuen obligades a tancar portes per manca de feina. En el període comprés entre el 2007 i el 2012 el diferencial entre el conjunt d'empreses tancades i les que van obrir va ser de 60.

També defensa que la revisió dels immobles sempre representa un estalvi per a la propietat.

Des de la CEA, empresaris i tècnics treballen en l'establiment d'un nou model constructiu.

Andorra és dels pocs països occidentals que no té Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE) implementada. Aquesta és la constatació que fan els gremis del sector de la construcció que aposten per aprofitar millor el pla Renova llançat pel Govern, i alhora sortir de la crisi. «La ITE no té perquè ser una càrrega si es dissenya un programa d'actuacions esgraonades a partir del moment en que l'edifici compleix uns quants anys de vida» explica Víctor Filloy, gerent de l'Associació de Contractistes d'Obres (ACODA). I afegeix que «l'ITE permet fer un diagnostic de l'estat de l'edifici però també pot establir els terminis per fer les obres de millora que calguin, a més d'acreditar-ne la seguretat». Els constructors creuen que un termini de 20 anys –com a màxim– per passar la primera revisió tècnica és aconsellable perquè «evitaria als propietaris que tot arribi de cop; un edifici és com qualsevol altra cosa, si no se'n té cura també es degrada ràpidament», argumenta Filloy.

Ningú posa en dubte que som un país principalment turístic, ni ningú posa en dubte que probablement, en els pròxims anys, el preu dels combustibles fòssils augmentarà de forma significativa i que cal avançar en una millora substancial dels nostre medi ambient.

Tenint en compte aquestes variables, permeteu-me fer unes reflexions.

Al meu entendre és necessari, sens dubte, disposar d'unes infraestructures suficients en quantitat i qualitat per donar servei als milions de persones que passen per les nostres valls i que contribueixen al desenvolupament econòmic del nostre país. En aquest sentit penso que en els darrers 10 anys s'han fet esforços reals per dissenyar un pla viari i unes infraestructures, per alguns sobredimensionades, per alguns altres necessàries, pero sense dubte imprescindibles.