Els arquitectes han visat el primer semestre d'aquest any un 68,7% menys de metres quadrats que en el mateix període del 2011

Les xifres de superfície visada pels arquitectes durant el primer semestre d'aquest any evidencien la gran paràlisi que pateix la construcció.

En el primer semestre de l'any el col·legi professional només ha donat el vistiplau a 12.627 metres quadrats d'obra nova. En el mateix període del 2011 la xifra va ser de 40.363. La caiguda ha estat d'un 68,7% entre un exercici i l'altre i situa l'activitat en mínims històrics.

FEDA gastarà uns 120 milions els pròxims anys en millores a la xarxa i les plantes de cogeneració.

El sector energètic afronta uns anys clau. Així s'entén des de FEDA, que té planificades inversions d'entre 110 i 120 milions d'euros per als pròxims exercicis.

Tres són bàsicament els eixos d'aquest desemborsament: la millora de la xarxa de transport elèctric per ampliar-ne la capacitat i les estacions de cogeneració de Soldeu i Andorra la Vella. Aquest esforç inversor, però, no suposarà un endeutament excessiu, segons apunta el director general de la parapública, Albert Moles. "La previsió és arribar, al moment més fort, el 2016, amb uns 50 milions d'euros de deute", afirma el màxim responsable de la companyia energètica, que posa en relleu que aquesta xifra suposa "menys del 50 per cent sobre els fons propis, que són d'entre 120 i 130 milions" i, per tant, és perfectament assumible.

La rehabilitació d'immobles amb criteris d'eficiència energètica i per a la instal·lació de sistemes d'energies renovables no acaba de funcionar. El sector de la construcció considera que les obres que s'han de fer en molts dels edificis del parc immobiliari que hi ha al país significarien un petit revulsiu per a la seva activitat.

Per la seva banda, el Llibre blanc de l'energia, presentat recentment després de nou mesos de treball, preconitza també la realització de reformes als edificis de més antiguitat, tant per aconseguir un estalvi d'energia més gran com per instal·lar sistemes més eficients.

La modernització de les edificacions són sens dubte estímuls necessaris per als visitants, cada dia més exigents

Bona part del creixement econòmic del Principat d'Andorra durant els últims anys s'atribueix a l'aportació del sector de la construcció. La importància d'aquest sector en l'economia no es limita als seus efectes directes, com l'aportació al creixement de la producció i a la generació de llocs de treball, sinó que a més a més incentiva l'activitat i el treball de molts subsectors auxiliars, sectors erigits com a proveïdors d'aquest sector. Exerceix una notable influència sobre els cicles econòmics i té un paper clau en els processos de creixement i desenvolupament.

La tercera modificació de l'anomenada col·loquialment llei del sòl ja és una realitat en ser aprovada ahir pel Consell General amb el suport dels consellers generals de Demòcrates per Andorra (DA) i el vot en contra dels integrants del grup parlamentari socialdemòcrata.

El Govern hi té dipositades totes les esperances perquè es reactivi la construcció i cessi la sagnia d'acomiadaments dels últims mesos.

El túnel, que ha costat 159 milions, es planteja sobretot per alleugerir el trànsit de mercaderies perilloses.

Ja està obert. Ja hi poden circular ciutadans, camioners i turistes. Set anys i mig després de posar-se els primers fonaments, les parròquies d'Encamp i de la Massana estan unides per un túnel de vora tres quilòmetres de llarg i erigit a fins a 600 metres de profunditat. La inauguració del túnel de les Dos Valires es va dur a terme ahir al matí, al punt intermig de l'eix viari, que curiosament és territori d'Escaldes. El discurs inaugural va anar a càrrec del cap de Govern, Toni Martí, que va demanar durant el seu discurs la presència dels sis ministres d'Ordenament del Territori que han tingut alguna cosa a veure amb l'obra: Manel Pons, Xavier Jordana, Jordi Serra, Vicenç Alay, Gerard Barcia i l'actual ministre, Jordi Alcobé.

El Llibre blanc de l'energia preveu que les millores representaran una inversió de 225 a 383 milions d'euros.

Més del 60% dels edificis en sòl consolidat no compleixen la més mínima norma d'eficiència energètica, segons fonts properes al Col·legi d'Arquitectes (COA). «Es tracta d'edificis construïts entre les dècades dels anys 50 i 80, que el COA ha diagnosticat i registrat en un estudi que inclou tot el parc immobiliari del país». La majoria es troba als nuclis més poblats, començant per Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, La Massana i Encamp, on també «les escoles construïdes a mijans del segle passat necessiten una rehabilitació global». De fet, el Govern va anunciar la setmana passada que posava mans a l'obra per optimitzar el consum energètic de les escoles espanyola i francesa de Sant Julià.

El nombre total d'assalariats del mes d'abril va ser de 37.050 persones, situant la tendència anual en -3,8%. Així ho va publicar ahir el departament d'Estadística a través d'unes dades que posen de relleu que el sector de la construcció manté una acusada tendència a la baixa amb un 15,6% menys de treballadors.

Aquesta evolució negativa també afecta però a altres sectors com ara les indústries manufactureres (-7,8%), el comerç majorista i intermediaris de comerç, (-7,4%) i el transport i les comunicacions ( -3,7%). Amb tot, les dades també revelen que la tendència mensual de la majoria dels sectors es manté estable, tot i que en alguns casos es pot observar registres negatius marginals. La massa salarial a l'abril va ser de 76,7 milions d'euros, una xifra que contribueix a mantenir la tendència anual a la baixa, amb una reducció del 2,3%.

El sector valora positivament els canvis a la Llei del sòl però afegeix que els efectes no es poden quantificar i s'hauran de veure els mesos vinents.

La patronal de la construcció va reiterar ahir que totes les accions que es tirin endavant per ajudar a la reactivació de la construcció són benvingudes.

El sector "està a l'UCI", "ha de ser ressuscitat"... Tan malament està la cosa? Encara està en retrocés o hi ha signes de millora?
Actualment el que reclamen des de l'Associació que Presideixo, es com a mínim no perdre mes teixit empresarial ni humà, i per aconseguir-ho em fet una sèrie de recomanacions moltes d'elles de modificació o creació legislatives o reglamentaries que ajudarien a esmorteir la caiguda que estem patint.