Fonaments de fang

El deteriorament del sector sembla que no acaba de tocar fons. Els que estan millor tot just sobreviuen i els que estan pitjor estan a punt de tancar empreses.

La construcció va arribar a tenir uns 7.000 treballadors en l'època de màxima exuberància, fa tot just cinc anys. Ara són 3.500.

Són dies grisos, si no hi ha un miracle diverses empreses tancaran portes els propers mesos i la patronal ja no sap quin missatge donar. "Estem molt tocats i quan veus el panorama te n'adones que no hi ha res a fer, miris on miris no hi ha res", apunta per a aquest reportatge una font de l'Acoda incapaç de trobar un in­-ter­ruptor per aportar claror.

"En un any, o potser 15 mesos, es perdran entre 1.000 i 1.500 llocs de treball més." La projecció la pronuncia amb seguretat Víctor Pintos, director general de Construccions Modernes. "El sector està tocat de mort." "Els propers mesos he de decidir què faig, sí segueixo posant-hi diners o deixo l'empresa en stand by esperant temps millors", afirma Gerard Cadena, propietari de Progec. Construccions Modernes té ara 50 treballadors i n'havia arribat a tenir 220. En el cas de Progec, en els bons temps pagava 90 nòmines i ara en paga 8. "Nosaltres tenim 7 mesos més de cartera de feines, quan s'acabin no tenim ni idea de com continuarem però hem de contractar alguna obra com sigui i és molt difícil", diu Pintos, que hi afegeix que davant d'aquest panorama ja fa dies que treballa en l'expansió internacional de Modernes (Espanya, Brasil i Panamà).

"Tenim feina fins a final d'any, després ni idea", explica Josep Roca, gerent i propietari de Pidasa, empresa que també nota la davallada però que almenys no va tancar el 2011 amb pèrdues: "Anem aguantant i alguna cosa vam guanyar." A Pidasa van arribar a treballar 100 persones i ara en són 40.

La canibalització

"Tothom sap que la moratòria va jugar l'efecte contrari al que havia de tenir i es va crear la bombolla, a mi veient el que estava passant en aquella època se'm posaven els pèls de punta", indica Gerard Cadena. "És cert que alguns promotors van fer molts diners, però allò que es diu sempre que les empreses de la construcció ens vam fer d'or no és cert", matisa Cadena. Segons el propietari de Progec, el volum de feina es va disparar tant que va proliferar la creació de petites empreses per part de treballadors qualificats que van veure així una oportunitat de gua-nyar diners de veritat i deixar de ser assalariats. La mateixa roda havia de girar però cada vegada amb més radis. Potser massa. Quan la feina va començar a baixar i amb el volum d'empreses que hi havia va arrencar un altre fenomen: "La canibalització."

Víctor Pintos coincideix: "El creixement va ser anàrquic i això va acabar provocant que es generés una competència en molts casos deslleial. Ara mateix, per exemple, per una obra petita de 40.000 euros ens podem presentar perfectament dotze empreses amb preus rebentats." Aquest és un altre dels punts en què no hi ha diferències entre els consultats per aquest reportatge: "Fa tres anys que paguem indemnitzacions." Determinades reestructuracions a partir d'acomiadaments surten molt cares i és millor aconseguir alguna concessió encara que sigui perdent diners. Control de danys es podria dir. "És cert que estem fent coses impensables, com treballar sota preu, ara ho fem tots", reconeix Josep Roca. "Em toca posar diners de la butxaca des de fa molt temps, però ara mateix és millor així."

Víctor Pintos aprofita per enviar un missatge a l'administració: "Govern no ens està acompanyant gaire en el tema de l'obra pública, no veig que tingui cap estratègia en particular per esmorteir el daltabaix. Tots entenem que el nostre sector s'havia de reordenar, però no així, no és natural. Ara mateix els dos trams que falten del vial de Sant Julià són l'única esperança que es divisa a l'horitzó."

La construcció sembla dividir-se entre dos tipus d'empreses, les que sobreviuen com poden amb gran incertesa pel futur i les que estan a punt de tancar. "Cada final d'any és una lluita, nosaltres el 2011 el vam tancar amb pèrdues, però assumibles", explica Pintos. "El procés d'adaptació no ha estat gens fàcil, hem hagut d'acomiadar gent qualificada aquests anys perquè no ens podíem quedar amb una plantilla formada només d'encarregats."

El director general de Construccions Modernes aporta dades: "Estem facturant un 65 per cent menys que fa 5 anys i durant tota aquesta evolució negativa hem estat formant el personal, ara tenim una plantilla molt més professionalitzada que abans, el que no tenim és feina."

La relació amb els bancs també ha canviat. "Ens toca lluitar amb ells cada dia", diu Josep Roca, que creu que l'única recepta per poder subsistir és ser "més ràpids i eficients en la feina, així serem més competitius".

Quan toca posar el punt final

"Quan la crisi va començar mai vaig pensar que m'enxamparia a mi d'aquesta manera." No vol que el seu nom figuri al reportatge. En els propers dies l'empresa que va fundar fa 30 anys tancarà portes: "Fa 5 mesos que hi poso diners i sense ingressar res, no tenim feina." L'empresa havia arribat a tenir 32 treballadors i els 4 que queden sospiten que el punt final és a prop: "És clar que s'ho veuen a venir, quan vas a treballar tants dies seguits i veus que no fas res ja t'imagines el pitjor." L'empresari parla contrariat de l'agonia del projecte al qual ha dedicat tres dècades: "Arriba un punt que no pots aguantar més i has de prendre una decisió, era evident que no podíem ser tants treballant a la construcció, això sempre ho he pensat, el que no creia era que em toqués a mi, a part ho hauré de fer quan hi ha persones que em deuen 350.000 euros i no me'ls pensen pagar."

Font: diariandorra.ad